SANTA BARBARA RACE

Una cursa més de cara a la preparació de la marató. Aquesta cursa és una mica especial, doncs més d’un mes després d’haver fet la mitja marató de San Sebastian, he tornat a competir. Han estat 4 o 5 setmanes de paron que han servit per recuperar el peu. Un peu que encara pateix una mica, però tranquil•litzat pel podòleg, vaig fent. Més endavant ja faré l’entrada al blog explicant el podòleg esportiu que em va recomanar la Montse i el Marc Guillem.

La cursa. Una cursa de terreny mixt (asfalt i pista) de quasi 13 kms, amanit amb un desnivell acumulat de 300 o 400 metres. El dia no ha acompanyat gaire, de fet gens. Anant cap a Súria escoltava la radio i deien que estava nevant a mitja Catalunya i jo, en comptes de dormir i descansar, apa, cap els núvols. La sortida s’ha efectuat plovent, no molt, però suficient per molestar. El fred força intens, uns 3 graus. I nosaltres? Doncs la veritat és que poc motivats i super abrigats (malles, dos samarretes, guants, canguro, buff). Un cop començada la cursa me anat motivant, de totes formes tampoc he apretat, avui no era aquest l’objectiu. He començat la carrera al costat de l’Ester, després, un cop arribades les pujades, ens hem separat doncs me trobat bastant bé de pit. Molta gent parava a caminar a les pujades, jo no se si he fet bé però no he parat de corre mai. Passat el tros d’asfalt inicial, tota la resta de camí ha estat més semblant a un cross que a una carrera. Degut a les pluges de la nit tot el camí estava molt enfangat, cosa que dificultava molt la carrera. Les bambes s’omplin de fang i pesaven molt , i a les baixades s’havia d’anar en compte doncs relliscava moltíssim. El que m’ha fet gràcia és que tothom a l’inici vigilava de no trepitjar els bassals d’aigua, un cop entrat en el camí, tothom trepitjava per on volia. Les bambes han quedat de fang fins a dalt, cosa que ha propiciat la seva primera dutxa a la banyera :-)

Al final, 1 h 8 minuts. Crec que he arribat el 130 o així (d’uns 300). El Jordi ha fet 1 h 3 minuts i l’Ester 1 h 13 minuts. Podríem haver apretat força més, però no era el meu objectiu del dia d’avui. Avui volia trotar i prendrem la carrera com un entreno més. Us asseguro que amb el dia que feia, si no arribo a tenir cursa, no surto. El Jordi explica que entrenaments com avui valen per dos, un pel que entrenes, i un altre pel que els teus rivals no entrenen. En fi, no se si ens estem flipant una mica, jejeje

Salutacions, fred i fang.