CURSA DE SANT ANTONI

Una cursa més de cara a la preparació de la marató. Des de desembre, la Santa Barbara, que no sentia el cuquet del tret de sortida. Venia amb expectatives, una mica infundades, doncs no he pogut entrenar tot el que seria necessari. A més, la feina, últimament, no deixa gaire marge per l’entrenament.

La cursa de Sant Antoni són 10 kms que transcorren pel barri del mateix nom a Barcelona. Si bé és una clàssica, més de 3000 corredors aquest any, no la considero molt maca. És un circuit circular, que dones dos voltes i passes tres vegades pel paral•lel. Els carrers són estrets i els primers quilòmetres has de barallar-te amb la gent per poder corre amb tranquil•litat. Voltes i girs que al final et fan perdre una miqueta l’oremus.

Pel que fa a mi, no puc dir que estigui molt content de la marca ni de la manera de corre. He començat molt fort, seguint a l’Albert Rigat (el tio està com un toro, menys de 45 avui) els primers 4 kms. I clar, com era d’esperar, al km 5 estava bastant tocat. Les estadístiques ho diuen tot, 23:15 la primera meitat i 24:34 la segona part. Quasi 1:14 m més per a fer la mateixa distància a la segona part demostren que no he corregut intel•ligentment. Crec que he d’aprendre a corre dosificant i calculant temps. Suposo que l’experiència és un grau. De totes formes, és el primer cop que baixo del 48 en una cursa reglada de 10 kms.

El que és maco d’aquestes curses és que sempre et trobes sorpreses. Avui, per exemple, m’he trobat al inici de la carrera al Sergi Gili. Penses... no soc l’únic pringat aquest diumenge :-)!

En fi, la setmana que ve la mitja de Granollers. Esperem, que a pesar de no tenir dorsal la pugui corre sense problemes.

Salutacions.